Document de les Egipciaques

Dels debats propiciats en el decurs del seminari Romànic de muntanya: materials tècniques i colors, se’n poden deduir alguns punts significatius en els que tècnics, especialistes i estudiosos han assolit un acord, punts que de manera genèrica es poden fer extensius a la gairebé totalitat del Patrimoni històric material:

a) existeixen restes materials d’acabats exteriors i interiors, algunes que incorporen cromatisme, molts d’aquestes originals de la construcció de l’edifici i molt poc posteriors a aquesta, que encara permeten una lectura de l’aspecte original a partir de la seva l’extrapolació (que es pot dur a terme per mitjà de tècniques infogràfiques, per exemple). Alhora, moltes d’aquestes restes d’acabats dels paraments, voltes, etc. (arrebossats, encintats, encanyissats, motlles d’encofrats o cindris, traus de bastida...) permeten una lectura de part o la totalitat dels processos de construcció, el coneixement dels quals també forma part de la valoració del monument i de la seva història.
Els reunits expressen la seva inquietud per la conservació d’una part important d’aquestes restes, l’escassa valoració o desconeixement de las quals les posa en perill de desaparició a causa d’algunes intervencions de restauració ignorants o poc respectuoses.
Igualment es manifesta la necessitat de la posta en valor i divulgació de la imatge original dels monuments les restes dels quals ho permetin, per a la qual cosa les modernes tecnologies de la informació poden ser eina d’extraordinari valor, evitant certes ubicacions materials in situ que impedeixen la lectura d’altres restes significatives (es considera el cas de l’absis de la col·legiata de Mur con un exemple poc reeixit d’aquest aspecte). En la mateixa línia, es valora positivament la necessitat de divulgació dels acabats i cromatisme originals dels monuments (especialment els medievals) per incidir en la correcció de la visió que l’imaginari popular ha assolit dels edificis antics i dels medievals en particular.

b) resulta indispensable afrontar la restauració dels conjunts (especialment evident en el cas d’aquells que contenen pintura mural i acabats dels murs interiors o exteriors) com un tot i que la intervenció arquitectònica permeti, alhora que la restauració d’aquestes restes murals, la seva conservació preventiva, incidint en la creació de les millors condicions ambientals possibles per a la conservació dels materials que formen el conjunt: pintures, arrebossats, encintats, evidències del procés constructiu, etc.
En aquest sentit es valora com a molt important la tasca d’un equip interdisciplinar i més enllà de la moda que aquesta paraula implica, es fa incidència en una veritable coordinació de l’equip que impliqui i faciliti la posta en comú de resultats, única via possible per assolir una correcta i durable conservació i restauració de l’edifici o conjunt i de les restes que conté.
Això porta a la demanda de la imperiosa necessitat de disposar de temps de reflexió sobre els monuments i els seus processos d’intervenció i es valora molt negativament la restauració condicionada pels cicles anuals administratius.
En opinió dels signants, aquesta reflexió hauria de donar lloc a un debat sobre el model de gestió de les intervencions en el Patrimoni històric material que a curt o mig termini doni lloc a un model de gestió diferent de l’actual.

c) La dispersió del patrimoni en el territori de Catalunya, l’existència de nombroses peces patrimonials de petita dimensió, per be que d’identitat i importància significatives, alhora que una política d’intervenció dotada de limitadíssims recursos humans i econòmics, ha donat lloc a la presència de nombrosos conjunts o peces en estat precari de conservació i amb un elevat risc de pèrdua important o fins i tot, desaparició. Els sotasignats estimen indispensable la necessitat d’una campanya a nivell nacional de protecció preventiva (i si es vol, provisional) d’aquestes peces, simultani a un inventari acurat de les mateixes que incorpori el seu estat de conservació i altres aspectes materials dels mateixos,

d) Els signants manifesten la seva profunda inquietud per certes actuacions sobre el patrimoni construït dutes a terme amb tècniques i materials poc o gens compatibles (fins i tot, clarament incompatibles) amb els originals, en les quals, entre d’altres coses es perd la lectura de la tècnica constructiva original per a les futures generacions, alhora que l’ús de sistemes de restauració amb materials de vida útil limitada posa en greu perill la pròpia existència del monument afectat.

e) Els signants troben a faltar, a més, una acció pedagògica decidida des de les administracions amb competències en gestió, restauració i conservació del Patrimoni, que permeti donar a conèixer als ciutadans els criteris d’intervenció, els terminis, els pressupostos invertits, etc. que permetria aproximar al ciutadà al Patrimoni, alhora que ajudaria al reconeixement popular del seu valor i a la seva estima. La opacitat de restauració d’alguns monuments emblemàtics que estan parcialment o total coberts per una bastida des de fa anys sense que se’n sàpiga res del que s’està fent, amb quins criteris i amb quins pressupostos, no ajuda a la comprensió de la política cultural de les administracions i organismes implicats.

Conseqüentment, volem cridar l’atenció de les administracions que legalment tenen responsabilitats sobre el Patrimoni: govern de Catalunya, parlament de Catalunya, ajuntaments i altres corporacions locals i institucions propietàries de una bona part del patrimoni històric, sobre els punts suara esmentats, alhora que propiciar un ampli debat sobre el model de gestió pel que fa a la intervenció sobre el patrimoni material, en la línia de models d’altres nacions de proporcions similars a Catalunya que s’han mostrar més eficaços que l’actual.

Barcelona, desembre de 2007.