Les trobades de les Egipcíaques volen ser un punt d'encontre entre els professionals que d'una manera o altre intervenen en el Patrimoni, alhora que un espai de debat i reflexió que permeti aportar noves idees, qüestionar els vells conceptes i facilitar l'intercanvi d'informacions, experiències i coneixements. En definitiva, una tasca interdisciplinar no jeràrquica que pretén col·laborar a l'articulació i la presa de decisions pel que fa al coneixement, estudi, conservació, restauració i difusió del Patrimoni històric material.
Contacte: info@egipciaques.info
Torres
i castells, s. VI-XIV: més enllà de les pedres
Bona part dels castells, torres, fars... d'aquesta època van ser construïts com elements defensius segons la situació política i econòmica del moment fins que, sigui pels canvis territorials, sigui per l'arribada de l'artilleria, bona part d'ells van perdre el seu ús original per esdevenir magatzem agrícola, corral o font d'abastiment de pedra per a les construccions del voltant. Actualment, gran part d'aquests edificis són runes de difícil reutilització. El coneixement del per què, com, qui, quan de la seva construcció i evolució han estat sovint bandejats per l'interès en altres monuments de major rellevància i actualment la seva conservació, restauració i posada en valor són un repte que no té una solució única, però que no podem defugir com societat. De tot això i algunes coses més volem parlar en el marc de les Egipcíaques 2019.
Organitzat
en el marc del grup de recerca consolidat “Edificis i escenaris
religiosos medievals a la Corona d'Aragó”.
Ref: 2017 SGR 1724.
Generalitat de Catalunya
Una
mirada enlaire... Sostres, teginats i voltes: construcció, història
i conservació
La
mirada enlaire...que si es manté des de l'interior d'un edifici
deixa veure el sostre de l'habitació o espai, de vegades auster,
en ocasions decorat, sovint cercant la creació de determinat ambient.
Els sostres dels espais construïts poden ser decorats o no, complir
aquesta immersió ambiental i la simple funcionalitat d'aixopluc;
hi ha sostres de gairebé qualsevol material: pedra, ceràmica,
vidre, fusta, cuiro, guix... l'abast de possibilitats ens ha fet comprendre
la inabastabilitat del tema i que en unes jornades de dos dies és
impossible copsar-ne una visió exhaustiva. Tot i això, pensem
que algunes pinzellades, tot i incompletes, poden ajudar a donar alguns
passos en aquest món fantàstic dels sostres.
Organitzat
en el marc del grup de recerca consolidat “Edificis i escenaris
religiosos medievals a la Corona d'Aragó”.
Ref: 2014 SGR 110.
Generalitat de Catalunya
15
€ 
Intervenció
i gestió sostenible del Patrimoni històric
Què vol dir "sostenibilitat" en aquest entorn? Bàsicament
l'aplicació de criteris de menor inversió/major rendiment,
que en el cas del patrimoni no s'ha de considerar només necessàriament
el vessant econòmic, sinó també el de conservació
del bé patrimonial, la seva preservació (en el sentit que
qualsevol intervenció modifica, altera i fa perdre informació
del bé intervingut), la seva lectura i la transmissió del
bé i la informació que conté a les futures generacions.
Aquest concepte va molt lligat a la creativitat, no en el sentit clàssic
del disseny de nous espais o àmbits, sinó la creativitat
en trobar noves solucions, donar nous enfocaments als problemes quotidians,
en definitiva, dur a terme una restauració sostenible.
15
€ 
BELLA
PEDRA VELLA: explotació, usos i conservació en l'àmbit
de la Corona d'Aragó
La
pedra forma part de la nostra història i de fet, part de la història
s'escriu havent-la llegit en les velles pedres que l'han transmès
fins els nostres dies. Bona part de les edificacions històriques
són de pedra, que va ser triada, extreta, treballada, col•locada
amb la tècnica i els coneixement empírics del moment i d'una
manera o altre, conservada fins avui. La nostra obligació és
preservar-la per poder-hi seguir llegint les pàgines del passat
i transmetre-la als nostres nets de forma que ells també hi puguin
llegir, i puguin aprofundir encara més en l'anàlisi històrica.
De tot això i alguna cosa més va la 10a trobada de les Egipciaques
Ref: 2014 SGR 110.
Generalitat de Catalunya
15
€ 
Els espais medievals van ser edificats en resposta a certes necessitats litúrgiques, militars, domèstiques, de representativitat... segons els casos. El pas del temps i els nous usos de les edificacions que han sobreviscut han anat modificant aquests espais per a noves funcions sorgides de noves necessitats. Actualment, alguns d’aquests espais segueixen complint una funció propera a l’original (és el cas d’algunes esglésies o monestirs), altres han estat profundament modificats: com, perquè, per a què, etc. són qüestions que s’aborden des d’òptiques molt diferents. I què fer per a la seva restauració i conservació? Que conservar?, que eliminar?, amb quins criteris? –que de vegades semblen absents- De tot plegat se’n parlarà des de diversos punts de vista a aquestes jornades.
Organitzat
en el marc del grup de recerca consolidat “Edificis i escenaris
religiosos medievals a la Corona d'Aragó”.
Ref: 2014 SGR 110.
Generalitat de Catalunya
15
€ 
Les
avantguardes entre segles (XIX-XX): nous problemes, nous materials, noves
solucions
Cap a la segona meitat del segle XIX la revolució
industrial com a tal s’havia cabat i començava una nova era
plena de descobriments i canvis vertiginosos a nivell social, polític,
estilístic i material. La pèrdua de les colònies
d'ultramar, la introducció de nova maquinària per a la producció
fabril, la invenció de nous materials, les noves formes d'organització
social, el floriment de les utopies... tot estava per fer i tot per descobrir...
inclòs la guerra. En un curtíssim període de temps,
des de la segona meitat del segle XIX fins la dictadura de Primo de Rivera
(1925), no va quedar un sol racó del país on la vida de
les persones no es veiés afectada pels nou aires de modernitat.
El coneixement del patrimoni cultural d'aquesta època no es pot
abordar sense una visió amplia del context que permeti entendre
els condicionants humans i materials que van tenir que afrontar i superar
per aconseguir arribar on es va arribar.
15
€ 
Centres
històrics: desenvolupament, valoració i intervenció
Els centres històrics formen part essencial
del patrimoni de les nostres ciutats i viles i configuren un paisatge
que s’integra en el territori. En molt casos, a més, adquireixen
una importància econòmica significativa en la mesura que
es transformen en atractiu turístic, de vegades perdent el teixit
urbà que els ha vist néixer.
En els darrers anys hem assistit a una revalorització dels centre
urbans que ho ha impedit una destrucció significativa de parts
importants del teixit urbà en nom de la modernitat, l’esponjament
o la dinamització econòmica. Paral•lelament, en poblacions
de petita mida sotmeses a forta pressió turística s’ha
produït una transformació del paisatge urbà substituint
els acabats tradicionals per una falsa textura suposadament autèntica
i rústica.
Val a dir, però, que en conjunt estem assistint a una notable millora
dels centres històrics, on les administracions locals han fet esforços
per conservar i potenciar aquest patrimoni arrelat al teixit social de
cada comunitat.
15
€ 
Els
altres catalans: l'empremta de l'islam a Catalunya (materials, tècniques
i cultura)
L'avenç
de la investigació històrica al llarg dels darrers anys
ens mostra que no tot era ben bé com ens havien explicat. Fins
no fa tants anys es parlava de reconquesta com el procés d'expansió
feudal cap al sud a costelles dels territoris sota domini musulmà.
Fins no fa tant es pensava que l'Islam, a excepció de les terres
de ponent i de l'Ebre, havia tingut una petjada poc profunda a Catalunya.
Però la realitat sembla ser que no va per aquí. La historiografia,
l'arqueologia, la documentació, la toponímia, la gastronomia
o la cultura tradicional i popular ens diuen o ens insinuen una realitat
molt més rica i complexa, i per tant apassionant: l'empremta de
l'Islam a Catalunya és més gran del que alguns han volgut
veure.
S'entra en un període que s'ha volgut veure com a fosc, però
no és així. Estem en uns segles encara de complexa explicació
però que sense ells no podrem entendre l'evolució d'aquestes
terres des de l'antiguitat tardana a la plena edat mitjana. Uns segles
crucials per entendre el que després seran els comtats catalans,
el nostre país.
SESSIÓ
ESPECIAL: El
claustre de Mas del vent: un debat obert
15
€ 
No sempre els estudis científics, històrics o arqueològics han estat d’utilitat per a restaurar, conservar o simplement conèixer el patrimoni. No obstant això, existeix certa fascinació per la tecnologia que dóna lloc a un imaginari d’exactitud i veritat absoluta que moltes vegades res o poc té a veure amb la realitat, sovint distorsionada per abusos dels resultats analítics, un mal disseny experimental, manca de rigor en la metodologia (de vegades induïda per una idea preconcebuda dels resultats) o una errònia interpretació de les dades.
La intenció presentar fins a quin punt la Ciència i la Tècnica poden ajudar a conèixer el Patrimoni: on es pot arribar, amb quines limitacions, amb quin grau de certitud... però alhora posar de manifest els abusos i males interpretacions que les dades suposadament científiques han induït, en ocasions, a restauracions equivocades o perjudicials. En definitiva, despertar l’esperit crític dels professionals implicats en la conservació i restauració del patrimoni en front els resultats suposadament tècnics o científics de qualsevol mena.
Pàtina és un concepte que neix associat a l’alteració superficial dels metalls per a posteriorment ampliar-se a altres materials, inclosos els de construcció i els afloraments de roques a la natura. En les darreres dècades s’ha viscut una polèmica entre els que defensen que les pàtines són un producte natural i els que creuen que es tracta d’una aplicació intencionada. L’experiència suggereix que hi ha pàtines naturals i altres intencionadament aplicades com a protecció o uniformització cromàtica. La pàtina forma part de l’acabat dels edificis històrics i la realitat és que solen ser de les primeres víctimes de certes restauracions, en part per desconeixement, en part per la moda de la pedra vista que tant de mal està fent en el nostre patrimoni.
Els estudis i restauracions del patrimoni construït en aquest país han tingut sovint tendència de centrar-se en construccions o elements d'uns períodes històrics concrets. Ningú no s’ha sorprès mai de l’arranjament d’una esglesia medieval, o d’una casa modernista; actuacions que amb més o menys encert, responen al que socialment s’entén com a Patrimoni.
Aquest mateix imaginari es mostra refractari a la possible vàlua de construccions daltres èpoques. Així, una bona part de la producció arquitectònica catalana realitzada des del segle XVI fins finals del XIX, acostuma a ser concebuda com una mena de patrimoni menor.
Més enllà de les raons que han portat a aquesta situació la realitat demostra que les aportacions de l’arquitectura d'aquest període són cabdasl per entendre l’evolució de les solucions tècniques, constructives i projectuals que portaran a la més reconeguda edilícia dels s.XIX i XX.
15
€
El
gòtic meridional català: cases, esglésies i palaus
El
concepte de gòtic meridional acostuma a relacionar-se amb les edificacions
religioses del sud de França, Catalunya i Itàlia, respecte
de les catedrals de l'Île- de-France; tradicionalment considerades
com uns dels màxims exponents de l'edilícia baixmedieval
europea. Més o menys definit al llarg de la primera meitat del
segle XX, el denominat gòtic meridional ha esdevingut un marc d'obligada
referència per analitzar o estudiar bona part de l'arquitectura
gòtica.
La pròpia gènesi del concepte ha estat una rèmora
a l’hora d'estudiar, definir i fins i tot entendre, les originalitatsde
l'arquitectura dels segles XIV i XV de l'antiga Corona d'Aragó.
Una bona part dels estudis i recerques en i sobre les construccions gòtiques
han posat de manifest un important grau d'originalitat arquitectònica
i processos constructius diferents dels del nord. En fi, uns coneixements
i una capacitat constructiva arrelada a un territori amb una tradició
estructural pròpia i consolidada que usa els materials que té
a l'abastl.
NOMÉS DISPONIBLE L'EDICIÓ EN CASTELLÀ
L'imaginari col·lectiu associa l'arquitectura medieval, especialment la de muntanya, amb la sobrietat dels seus murs de pedra, la foscor dels espais interiors, la senzillesa de les seves formes i acabats... en gran part conseqüència d'unes intervencions inspirades en el romanticisme i en l'absurda moda de recuperar una suposada autenticitat a base de descobrir les fàbriques de pedra. La realitat és força diferent i l'arquitectura medieval és plena de restes encara visibles d'uns acabats interiors i exteriors que permeten recrear-ne una imatge ben diferent.
L'anàlisi d'aquestes restes aporta una valuosa informació sobre els materials, les tècniques i els colors que les esglésies romàniques devien tenir en el moment de la seva construcció, alhora que suggereixen una arquitectura ben diferent de la que ara ens ofereixen molts dels monuments.
